La primera secció de clàssics va arrencar amb "La vella ferida", cançó que obria el disc de 2012 L'amor feliç (Warner / The Rest Is Silence, 2012), però no va ser fins a "Cert, clar i breu" en què es va poder sentir la primera corejada multitudinària. Precisament, més endavant del concert, la banda es va referir a aquesta cançó per a fer notar com se'ls feia estrany cantar en català "t'estimo" quan la forma anglesa "I love you" és a tot arreu. Des d'aleshores, deia Carabén, que no ha escoltat moltes cançons que cantin "t'estimo" perquè suposa que als catalans els costa dir-ho. Amb aquesta anècdota com a fil conductor, va ser el moment de reivindicació: "ens estan atacant la llengua i és el moment de defensar-la amb les ungles i les dents".
David Carabén té un gran talent a l'hora de fer lletres que connecten amb les generacions que ara tenen quaranta i cinquanta anys, però alhora Mishima ha sabut envoltar-se de músics més joves, com les primeres incorporacions de Xavi Caparrós al baix i Alfons Serra a la bateria i el suport en aquesta gira de dos músics bregats en l'acompanyament com el teclista Bernat Sánchez (Eric Fuentes, Enric Montefusco) i la violoncel·lista Núria Maynou (Joan Dausà, Estúpida Erikah). Maynou va entrar a la cinquena cançó "S'haurà de fer de nit", del disc Ara i res (The Rest Is Silence, 2017) i també va tenir un paper protagonista en peces de l'últim treball com "Por de mi" -amb un passatge instrumental que tant pot tenir de misteriós com de sinistre- i "Menteix la primavera" -una de les cançons més interactives del seu repertori. Aquest darrer tema remet a una imatge de musical com Els paraigües de Cherbourg, però on els carrers humits són els de Barcelona.
Hi va haver cançons del nou àlbum que van sonar a variacions Mishima, com si variant la lletra i l'harmonia es mantingués el so característic de la banda, com passa a "Sé que ets tu". El reconeixement amb el públic va tenir altres punts àlgids com "Tornaràs a tremolar", del disc Ordre i aventura (The Rest Is Silence, 2010); "La forma d'un sentit" -amb el "tu també has volgut ser una cançó corejadíssima"-; "La tarda esclata" -amb el "no ens necessitem però ens tenim"- i "Mai més" i el seu lema "amor no em facis treballar". Finalment, va tancar el concert "L'olor de la nit" i el seu lema "follem", amb el qual Carabén va agrair al públic el seguiment durant més de vint anys.
L'hora dels bisos va arribar amb "Mia Khalifa" i "El llibre de l'amor", però el veritable final del concert va arribar amb "Un tros de fang" i la presentació de la banda, on es van posar tots els pensaments i força cap al teclista habitual, Marc Lloret, absent per motius de salut.
https://www.enderrock.cat/noticia/24481/mishima-defensar-musica-catala