Com ja va fer amb l'últim disc, la banda escull l'Auditori per presentar les noves composicions en un concert que va fer vibrar el públic que omplia la sala
PAU PLANAS Girona |
El 13 d'abril de 2012 Mishima s'enfilaven a l'escenari de l'Auditori de Girona per presentar "L'amor feliç", el seu sisè disc, davant d'un públic entregat que havia exhaurit les entrades per degustar per primera vegada les noves composicions. Ahir, exactament dos anys –menys un dia- després, la història es va tornar a repetir.
La banda liderada per David Carabén va tornar a escollir Girona per presentar, en aquest cas, "L'ànsia que cura", el setè treball de la seva trajectòria. Emmarcat en l'últim cap de setmana d'Strenes, el grup va saber-se posar el públic gironí a la butxaca des del primer moment amb un inici ininterromput en què van enllaçar quatre temes de forma consecutiva. Els primers compassos de la nit estaven marcats per les noves composicions, però també hi havia lloc per cançons de l'anterior treball com "La vella ferida" o "Els vespres verd".
Arriba el moment més íntim del concert
Amb "Aquí va un do", la banda mostrava la seva cara més íntima amb només Marc Lloret al piano de cua i David Carabén a la veu, una tranquil·litat que es mantenia amb "Ja no et fas el llit" –una cançó recuperada de "Trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa", el seu primer disc en català- i "Els vells hippies". Però la baixada de pulsacions era només momentània i el concert de seguida tornaria a créixer amb "El corredor" i "Ossos dins una caixa". "L'olor de la nit" era la primera cançó que feia aixecar el públic dels seients, però "Qui n'ha begut" ja tornava a acomodar els seguidors a les butaques.
Tot i això, les emocions seguien florint i temes com "L'última ressaca", "La tarda esclata" o "Un tros de fang" rebien grans ovacions. El concert seguia el seu curs i avançava cap als bisos amb la pausada "Ja no tanca els ulls". La sala estava eufòrica i les noves cançons semblaven agradar d'allò més, però era un altre tema antic el que tornava a posar dempeus l'Auditori: "Tot torna a començar". Amb aquest himne imprescindible s'arribava ja al darrer bis i "L'element del paissatge" donava pas a "El camí més llarg", que com ja passava en l'anterior gira era l'encarregada de posar el punt i final al concert.