La primera jornada arrencava amb la delicadesa pop dels Litoral en un entorn mínim, com agrada a la direcció del festival: el bar de Can Torres. I és que fins i tot parlant del recinte principal, es parla humorísticament d´un sold out «de poble»: a Can Cassó hi caben 2.000 persones, però enguany l´aforament es va reduir a 1.700.
Precisament a Can Cassó, i amb la puntualitat que va marcar tots els concerts, va estrenar l´escenari Envelat La Estrella de David, que es va presentar amb una formació all stars on David Rodríguez va fer pujar a l´escenari la seva parella, Ana «La Bien Querida», Joe Crepúsculo als teclats i Jaime Pantaleón amb una poderosa guitarra.
L´altre escenari, el Montsoriu, l´estrenarien una altra proposta personalíssima, la d´uns Manos de Topo que ja van molt més enllà dels debats sobre el cant de Miguel Ángel Blanca. El seu tercer disc els confirma com a compositors, lletristes i intèrprets de primer ordre.
L´altre escenari, el Montsoriu, l´estrenarien una altra proposta personalíssima, la d´uns Manos de Topo que ja van molt més enllà dels debats sobre el cant de Miguel Ángel Blanca. El seu tercer disc els confirma com a compositors, lletristes i intèrprets de primer ordre.
Noves i antigues generacions
Qui també se segueix reinventant és Quimi Portet, que sense bretxa generacional va aixecar tantes passions com Mishima. David Carabén va acabar esclatant «què xulo és sempre tocar aquí», que no en va la formació ha anat creixent paral·lelament a un festival que sempre els espera. Més contundents de l´habitual en aquesta gira, eren palpables les seves ganes de retrobar-se amb l´espai obert.
Qui també en saben, de pujar la temperatura, són Els Surfing Sirles. El garatge enèrgic i les guitarres afilades dels de Martí Sales van conduir a l´electrònica gruixuda de Rusty Warriors, que van tancar un Can Cassó que ahir va tenir com a grans reclams el feliç retrobament dels Brighton 64, i la posada de llarg del nou i esperat disc de Love of Lesbian.