Mishima fa feliç el públic de Silenci
El quintet barceloní va presentar divendres a la nit, amb estil, el seu nou disc, L'amor feliç
DAMIÀ VICENS | MANRESA Era el primer cop que Mishima tocava les noves cançons a la Catalunya central i el públic no va fallar. La sala Silenci Manresa es va omplir, divendres a la nit, per escoltar un dels grups punters del pop català.
El quintet barceloní va presentar, amb estil, el seu sisè àlbum -el quart en català-, L'amor feliç (Warner, 2012), en un directe on va rescatar també temes de discos anteriors com Set tota la vida (2007) i Ordre i aventura (2010).
L'actuació es va iniciar amb uns vint minuts de retard i, quan la banda va aparèixer a l'escenari, a quarts d'11 de la nit, els seus seguidors ja l'esperaven amb delit. Liderada per David Carabén (veu i guitarra), la formació de Barcelona va obrir el concert amb Tornaràs a tremolar i una posada en escena plàcida i neta, amb tots els components (Marc Lloret, Dani Vega, Xavi Caparrós i Alfons Serra) vestits de negre.
L'aposta per iniciar l'acte amb peces velles com La forma d'un sentit, El temple, Una cara bonica i Guspira, estel o carícia va servir per escalfar motors, acomodar la sonoritat del directe, i donar pas, de forma solemne i lluminosa, a la interpretació de les noves cançons, més madures. Mishima va desgranar el contingut de L'amor feliç davant d'uns oients que van demostrar saber-se ja les lletres dels flamants temes, plenes de tots els colors de l'amor.
Ossos dins d'una caixa, La vella ferida, Rilke i, sobretot, L'última ressaca (el primer senzill del nou disc) van triomfar a Silenci, on els assistents també van agrair escoltar hits com Qui n'ha begut. La guitarra acústica de Carabén (que combinava amb l'elèctrica) i els teclats, van capitalitzar un so amb ritme, ordenat i tranquil, oferint una autopista d'acords majors de carreteres amples i tons menors de túnels foscos.
Al cap d'una hora de concert, Mishima va abandonar l'escenari. Els aplaudiments del públic van forçar una segona tanda de temes, inclòs l'esperat No existeix l'amor feliç. Carabén i els seus no van interactuar gaire amb el públic, tot i que sí que van manifestar que "és el cop que hem vingut a Manresa i hi ha més gent". A més a més, com no podia ser d'una altra manera per uns reconeguts culers, també van fer referència a l'adéu de Pep Guardiola: "benvingut, Tito Vilanova!". Aquesta proclama va ser resposta pels assistents amb crits de "Tito, Tito".
El quintet barceloní va marxar i sortir de nou un cop més a la palestra, com a resposta als cants insistents del públic. El camí més llarg va tancar una hora i mitja d'actuació on Mishima va deixar clara una personalitat sòlida i va fer feliç el públic de Silenci a través de la millor arma d'aquesta formació: la música.
elpou.cat: Mishima fa vibrar una sala Silenci plena de gom a gom
El conjunt barceloní va presentar, divendres a la nit a Manresa, el seu últim treball davant d'un públic entregat que va gaudir d'una actuació rodona i va omplir totalment la sala Silenci. També van sonar alguns dels temes més clàssics del grup. La crònica, a càrrec de Maria Oliva.
"L'amor feliç" és el nom de l'últim disc de Mishima, el sisè de la seva trajectòria musical, que ha sortit fa poc temps al mercat. La banda s'ha consolidat com una de les més destacades dins del fenomen anomenat nou pop català, que també lideren altres grups com Antònia Font, Manel o Els Amics de les Arts. David Carabén (veu i guitarra), Dani Vega (guitarra elèctrica), Xavi Caparrós (baix i veus), Marc Lloret (teclat i veus) i Alfons Serra (bateria i percussió) van interpretar les noves cançons, combinades amb altres temes de treballs anteriors, que s'han convertit en himnes pels seguidors més fidels. Amb un directe viu, potent, enèrgic i vibrant, van entusiasmar el públic, que es va mostrar molt implicat i proper.
L'actuació va començar 20 minuts més tard de l'hora prevista amb el tema "Tornaràs a Tremolar". Tot seguit, el cantant va presentar-se amb un "bona nit, gràcies per acompanyar-nos". A partir d'aquí, el concert va anar de menys a més; en un primer moment va prendre un caire un pèl fred i distant, amb poca interacció amb el públic. Van sonar cançons com "Una cara bonica" o "Guspira, estel o carícia". A mesura que passava l'estona, però, el bon ambient va anar en augment i hi va haver més complicitat entre els assistents i els membres del grup, que constantment agraïen els llargs aplaudiments. Després de la celebrada "L'estrany", Mishima va fer un tema a sis mans al teclat: el so del piano i de la veu de David Carabén van sobresortir en "L'ombra feixuga". La següent cançó, "Ossos dins d'una caixa" una de les més aplaudides i ballades, va escalfar molt l'ambient. El concert ja estava a dalt de tot. Els clàssics "L'olor de la nit" i "Qui n'ha begut" van acabar d'embogir un públic que va saltar, ballar i cantar sense parar.
La recta final va ser espectacular: hi va haver la presentació dels membres de la banda, i cançons com el single del nou disc, "L'última ressaca", amb un gran solo final. També velles conegudes, com ara "Un tros de fang" o "Tot torna a començar". Es van sentir els ja típics crits de "Carabén, president!" i, quan el grup va abandonar l'escenari, els assistents van aplaudir fins que Mishima va reaparèixer. Els bisos van començar amb una referència al tema del dia: la marxa de Pep Guardiola i el nomenament de Tito Vilanova com a nou entrenador del Barça. Carabén va demanar al públic: "estem contents amb en Tito, no?" i la gent va contestar amb un claríssim: "Sí!". A continuació es van sentir crits de "Tito, Tito!" i el guitarrista Dani Vega va demanar un moment de silenci per proclamar: "Benvingut, Tito Vilanova!"
La màxima comunió entre els espectadors i Mishima va arribar amb "El que ens indica el cor". Els cors finals es van allargar i allargar, i el públic va cantar fins que el conjunt, que ja havia deixat l'escenari, va tornar en escena. Tota la sala Silenci cantava a l'uníson, i quan ja semblava que el tema no s'acabaria mai, David Carabén va dir: "en tenim alguna més, de cançó!". Mishima es va acomiadar amb "El camí més llarg" i una forta ovació, tancant així una actuació rodona.
L'actuació va començar 20 minuts més tard de l'hora prevista amb el tema "Tornaràs a Tremolar". Tot seguit, el cantant va presentar-se amb un "bona nit, gràcies per acompanyar-nos". A partir d'aquí, el concert va anar de menys a més; en un primer moment va prendre un caire un pèl fred i distant, amb poca interacció amb el públic. Van sonar cançons com "Una cara bonica" o "Guspira, estel o carícia". A mesura que passava l'estona, però, el bon ambient va anar en augment i hi va haver més complicitat entre els assistents i els membres del grup, que constantment agraïen els llargs aplaudiments. Després de la celebrada "L'estrany", Mishima va fer un tema a sis mans al teclat: el so del piano i de la veu de David Carabén van sobresortir en "L'ombra feixuga". La següent cançó, "Ossos dins d'una caixa" una de les més aplaudides i ballades, va escalfar molt l'ambient. El concert ja estava a dalt de tot. Els clàssics "L'olor de la nit" i "Qui n'ha begut" van acabar d'embogir un públic que va saltar, ballar i cantar sense parar.
La recta final va ser espectacular: hi va haver la presentació dels membres de la banda, i cançons com el single del nou disc, "L'última ressaca", amb un gran solo final. També velles conegudes, com ara "Un tros de fang" o "Tot torna a començar". Es van sentir els ja típics crits de "Carabén, president!" i, quan el grup va abandonar l'escenari, els assistents van aplaudir fins que Mishima va reaparèixer. Els bisos van començar amb una referència al tema del dia: la marxa de Pep Guardiola i el nomenament de Tito Vilanova com a nou entrenador del Barça. Carabén va demanar al públic: "estem contents amb en Tito, no?" i la gent va contestar amb un claríssim: "Sí!". A continuació es van sentir crits de "Tito, Tito!" i el guitarrista Dani Vega va demanar un moment de silenci per proclamar: "Benvingut, Tito Vilanova!"
La màxima comunió entre els espectadors i Mishima va arribar amb "El que ens indica el cor". Els cors finals es van allargar i allargar, i el públic va cantar fins que el conjunt, que ja havia deixat l'escenari, va tornar en escena. Tota la sala Silenci cantava a l'uníson, i quan ja semblava que el tema no s'acabaria mai, David Carabén va dir: "en tenim alguna més, de cançó!". Mishima es va acomiadar amb "El camí més llarg" i una forta ovació, tancant així una actuació rodona.