CINC HOMES I UN DESTÍ
DAVID
Líder de Mishima, carismàtic, lletraferit i agraït
NO HE TINGUT MAI LA SENSACIÓ DE PICAR PEDRA. LA
SENSACIÓ QUE HE TINGUT ÉS QUE ERA UN PUTO
PRIVILEGI QUE ALGÚ ENS DEIXÉS TOCAR
David Carabén, Xavi Caparrós, Marc Lloret, Alfons Serra i Dani Vega, és a dir, Mishima, publiquen el seu sisè àlbum d’estudi, l’inspirat L’amor feliç. Els preguntem sobre l’evolució del grup i descobrim què és per a ells la felicitat.
Tu ho notes o no?”, diu Dani Vega, guitarrista de Mishima, contestant unapregunta amb una altra pregunta, quan els dic si creuen que L’amor feliç, sisè disc del quintet barceloní, signifi ca un pas endavant en la seva carrera. Li dic que sí, que a mi m’ho sembla. I només aleshores agafa confi ança i admet: “És el millor que hem fet”. Mishima mai no les han passat magres. “Sempre ens ho hem passat de puta mare fent música”, afi rma David Carabén, veu, guitarra acústica i compositor principal del grup. “Encara que ens hàgim menjat els mocs durant molt de temps, mai no he tingut la sensació que fóssim uns desgraciats o que s’estigués fent una injustícia amb nosaltres. Com a relat queda molt bé, això de ser un grup que ha picat molta pedra al qual per fi arriba el seu moment, però jo no he tingut mai la sensació de picar pedra. La sensació que he tingut és que era un puto privilegi que algú ens deixés tocar. Sempre ha estat un luxe”.
La senda de Mishima
La carrera del grup va agafar embranzida amb el tercer àlbum, Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar
la multa (2005), el seu primer disc del tot en català després de Lipstick traces (2000) i The fall of public man (2003), amb la majoria dels temes anglès. Va aixecar el vol amb Set tota la vida (2007) i van mantenir l’altitud amb Ordre i aventura (2010). Però van patir un sotrac important quan Oscar D’Aniello i Dani Acedo, bateria i baix originals, es van veure forçats a abandonar la formació per la incompatibilitat entre la
gira de Mishima i la de Delafé y las Flores Azules, el grup que lidera D’Aniello i en què Acedo milita. “Vam
haver de reinventar el grup. Abans que s’edités Ordre i aventura vam perdre dues potes fonamentals. Va ser una clatellada”, recorda Marc Lloret, teclats (a més de codirector del festival PopArb i director del Mercat de Música Viva de Vic). Però Mishima van superar les turbulències fi txant Alfons Serra (bateria) i Xavi Caparrós (baix), que es van incorporar ara fa dos anys per presentar en directe aquell àlbum.
L’amor feliç, que sortirà a la venda dimarts que ve, signifi ca el primer treball concebut per la formació actual de Mishima, i modifi ca una mica la trajectòria del grup, que continua enfi lant cap amunt.
“Tinc amics que han fet discos dels quals m’havien dit que eren tan diferents de tot el que havien fet, i
després els escoltes i sonen igual, i això també ens hauria pogut passar a nosaltres”, diu Carabén. No és que es plantegessin voler canviar, però ho van fer sense voler. “Un cop fet, notàvem que
era un disc diferent”. En què? “El ventall de tipus de cançó ha augmentat, hi ha cançons molt diferents entre elles –explica–. És, dels nostres discos, el que més he escoltat amb plaer després
d’haver-lo fet. El segueixo escoltant quan porto els nens al col·legi, cosa que per a mi és molt estranya. Quan fas un disc, l’has d’escoltar tantes vegades que l’esgotes. I aquest encara em diu coses”.
“Crec que ens hem tornat més valents, més fanfarrons. El disc ha confirmat que la nostra manera de
treballar és bona, i l’ha fet més sòlida. El mètode ha estat gairebé sempre igual: jo porto una cançó i el grup la vesteix. I de vegades això la canvia”, diu Carabén, i explica que, per exemple, La tarda
esclata, l’eufòric tema que obre Set tota la vida, abans de passar pel local d’assaig era una balada. Els nous membres “L’Alfons i el Xavi han entrat en una manera de funcionar que ja
practicàvem de fa temps. Ells ja ens havien sentit i ens havien entès –continua Carabén–. Però amb ells hem
crescut molt. L’entrada d’aquest parell és determinant a l’hora del tractament de la base rítmica. Les bases de l’Alfons són més complexes i més riques. I en alguns temes això lluu molt”. Per a Xavi Caparrós i Alfons Serra, participar en la gravació d’un disc de Mishima era “la prova de foc”, afi rma el baixista. “Feia un any i mig que giràvem amb ells, ...