http://www.aravalles.cat/noticia/33611/lequilibri-divi-de-mishima
caldes de montbui, festa major,mishima
L’equilibri diví de Mishima
El grup va desplegar el seu pop elegant a la Festa Major de Caldes
El passat diumenge 10 d’octubre, Mishima era el grup que l’Associació catalana contra el càncer va escollir per organitzar el concert bènefic dins la programació de la Festa Major de Caldes de Montbui 2010. Liderats pel cantant i compositor David Carabén, Mishima es troba en un dels moments més dolços de la seva trajectòria gràcies a la consolidació assolida amb l’últim disc, 'Ordre i Aventura' (Sones, 2010). La crònica és de Joan Gener Barbany.
Mishima en una foto promocioal @Inma Varandela
© Inma Varandela
caldes de montbui, festa major,mishimaEl primer disc de Mishima, 'Lipstick Traces' (2000) va recollir bones crítiques de la premsa especialitzada i, a partir del tercer llarga durada, 'Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa' (2005) i' sobretot, gràcies a 'Set tota la vida' (2007), no han parat de guanyar adeptes. Amb 'Ordre i Aventura' (Sones, 2010), la banda assoleix la maduresa d’un pop elegant i lluminós i les lletres de Carabén exploren la seva cara més poètica.
Tot i que el concert estava programat a les vuit, no va ser fins passats dos quarts que els components van aparèixer en un escenari completament a les fosques. Aguéev va servir per iniciar el recital, l’Estrany per destacar la veu profunda de Carabén i, després de demanar la col·laboració del públic amb la magnificaEl temple, tot era al seu lloc.
Sense presentar cap cançó, durant prop més d’una hora, Mishima va repassar les cançons en català de tots els seus treballs. Tot i que no es omplir la carpa, el públic assistent va vibrar cançó a cançó. La banda es va mostrar sòlida, brillant i atrevida retocant clàssics com Qui n’ha begut, Un tros de fang o La tarda esclata.
Cal destacar al bateria Alfons Serra, que amb una instrumentació mínima marca el ritme cardíac a totes les cançons. No menys important és la presència del pianista Marc Lloret, assegurant els tons espirituals que necessiten les lletres de Carabén. El cantant desplega tots els registres que és capaç, des d’una veu profunda a temes com Neix el món dintre l’ull o Guspira, estel o carícia, a l’agudesa d’Ordre i Aventura o Com Abans. Dani Vega i Xavier Caparrós, a les guitarres electriques i al baix respectivament, van acabar drets amb la cançó Miquel a l’Accés 14 i van assolir moments únics al llarg del concert.
Amb la seva conversió al català, va demostrar que la llengua no és un llosa si es defineixen clarament les bases per edificar un projecte musical pop de qualitat. Deu anys després de començar, Mishima té autèntics himnes que fan vibrar a qualsevol que hi estigui disposat.
Joan Gener Barbany
Tot i que el concert estava programat a les vuit, no va ser fins passats dos quarts que els components van aparèixer en un escenari completament a les fosques. Aguéev va servir per iniciar el recital, l’Estrany per destacar la veu profunda de Carabén i, després de demanar la col·laboració del públic amb la magnificaEl temple, tot era al seu lloc.
Sense presentar cap cançó, durant prop més d’una hora, Mishima va repassar les cançons en català de tots els seus treballs. Tot i que no es omplir la carpa, el públic assistent va vibrar cançó a cançó. La banda es va mostrar sòlida, brillant i atrevida retocant clàssics com Qui n’ha begut, Un tros de fang o La tarda esclata.
Cal destacar al bateria Alfons Serra, que amb una instrumentació mínima marca el ritme cardíac a totes les cançons. No menys important és la presència del pianista Marc Lloret, assegurant els tons espirituals que necessiten les lletres de Carabén. El cantant desplega tots els registres que és capaç, des d’una veu profunda a temes com Neix el món dintre l’ull o Guspira, estel o carícia, a l’agudesa d’Ordre i Aventura o Com Abans. Dani Vega i Xavier Caparrós, a les guitarres electriques i al baix respectivament, van acabar drets amb la cançó Miquel a l’Accés 14 i van assolir moments únics al llarg del concert.
Amb la seva conversió al català, va demostrar que la llengua no és un llosa si es defineixen clarament les bases per edificar un projecte musical pop de qualitat. Deu anys després de començar, Mishima té autèntics himnes que fan vibrar a qualsevol que hi estigui disposat.
Joan Gener Barbany