Entrevista DelCamp.cat

http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=7274

Mishima: "Sempre hem combinat una ambició absoluta amb una humilitat total"

El proper concert al Camp de Tarragona serà el 15 de maig, a Valls.

Redacció - Barcelona

07 d'abril de 2010

De l'escena independent estatal, Mishima representa una de les bandes més personals i intimistes. Sempre fidels a un estil propi, habitualment ubicat entre el pop-rock i el folk d'autor, el grup publica el proper dilluns 12 de març el seu cinquè treball discogràfic, titulat 'Ordre i Aventura', que fou enregistrat a la meca del pop independent estatal, l'estudi de Paco Loco a El Puerto de Santa Maria, Cadis. David Carabén, la penetrant veu del que identifica el grup, ha explicat el tarannà i l'evolució sempre 'progressiva' de Mishima, una banda que des de la seva aparició ha traçat una trajectòria sense preses falses, guanyant-se a pols l'èxit que ara els abraça. El proper concert al Camp de Tarragona serà el dia 15 de maig, al Teatre Principal de Valls.

Components de Mishima 

delCamp.cat 

David Carabén, líder de Mishima 

delCamp.cat 

En deu anys, cinc àlbums publicats; no es pot dir que perdeu el temps...

És veritat que el promig és d'un disc cada dos anys, i en la mesura del possible a mi m'agradaria accelerar-ho i fer-ne un cada any. Però és difícil perquè al llarg de la història de Mishima ho hem hagut d'anar combinant amb les vides personals i professionals de tots. En tot cas jo sempre vaig composant i en un moment donat ens tanquem a l'estudi.

'Ordre i Aventura' és el nom del vostre darrer treball. Aquest títol anuncia un disc de contrastos, és una declaració d'intencions?

Jo crec que és més una declaració d'intencions en el sentit que gairebé tots els disc de Mishima han tingut el component, i a mi m'ha agradat, de definició del que pot ser el pop, o si més no de què és la música que fem nosaltres. En aquest cas, a mi m'agrada pensar que es refereix a aquesta manera que tenim d'entendre la musica i la vida, l'art i la vida. La relació entre una vida que és complexa, que no acabem d'entendre mai, que els significats es perden, que les emocions son difícils de viure… I que en l'obra d'art, en la cançó, el llibre o el quadre, els significats comencen a tenir una relació i la vida s'ordena, amb un propòsit que és el de l'obra d'art en sí mateixa.

És una pressió afegida afrontar el nou disc després que la crítica qualifiqués 'Set tota la vida' (2007), el vostre últim treball, com un dels millors discs estatals 'indie'?

Des de que varem començar hem combinat una ambició absoluta amb una humilitat total, perquè el nostre propòsit ha estat sempre fer obra, és a dir anar trobant una manera de dir les coses, anar millorant disc a disc, un sistema de treballar plegats que ens satisfés, i per tant no ens hem plantejat mai el pròxim disc com una etapa. Ha estat un procés molt més natural i progressiu i així seguirem.

S'ha escrit: 'Sense abdicar de la vocació d'antiheroi romàntic, David Carabén, descobreix ara el seu cantó més poètic y menys narrador (...)'. Hi estàs d'acord?.

Amb el temps he anat agafant una seguretat a l'hora d'escriure, d'afrontar els temes en les cançons que m'ha permès no saber ben bé sobre el què estic parlant i tot i així seguir escrivint. En aquest sentit hi estic d'acord.

Com voleu presentar aquest darrer treball, alguna actuació especial, alguna sorpresa?

Home amb aquest disc volem que la gent ens conegui més a Catalunya, la gent de parla catalana. Amb el 'Set tota la vida' ens va conèixer molta gent que no en sabia res d'això, i ara es tracta de consolidar-ho però també de conèixer més el territori i acostar-nos al públic.

Malgrat el canvi d'idioma a partir del tercer disc, us heu mantingut bastant fidels a l'estil que ja us definia als inicis. Haver 'triomfat' d'aquesta manera, amb autenticitat, és més plaent?

Tot en Mishima ha estat lent i progressi, lent, però bastant ferm. En el sentit que els seguidors que hem anat trobant han estat bastant fidels i ha anat creixent al costat nostre. D'altra banda, en la mesura que varem començar a fer discs en català la gent va començar a cantar als nostres concerts… Amb tot, en el primer disc de Mishima –'Lipstick traces' (2000)- la crítica ja ens va tractar molt bé, i varem tenir un èxit als mitjans no equiparable al que teníem amb el públic.

'Sabem que som poc comercials i que no viurem d'això', dèieu fa 10 anys. Us considereu ara més comercials o bé heu persuadit el públic amb el vostre estil?

Home, l'aposta segueix sent la mateixa. Anar fent obra i trobar el nostre públic. El sistema sempre ha estat aquest: fer una aposta i aprofundir-hi. En aquest sentit ens assemblem més a un talp que a un camaleó: anar escarbant, sense plantejar-nos la cançó, el disc o el grup. L'aposta ja està feta i només ens falta anar-la treballant. En aquest sentit, és una manera de treballar bastant artesanal.