Els onze discos de la dècada


2000-2010, la dècada extraordinària de la música pop, rock i folk feta a casa nostra,
resumida en 11 àlbums imprescindibles. Xavier Cervantes els comenta,
seguint un fil estrictament cronològic.




Una llista confeccionada per Xavier Cervantes, Nando Cruz, Andreu Gomila,
Albert Puig i Marta Salicrú.
01 SISA: Visca la llibertat 
Virgin (2000)
Mentre algunes generacions s’entesten a matar el pare, Sisa va arribar amb el tiet
Pascal Comelade per oferir la paternitat a qui volgués escoltar-lo.
I déu n’hi do quants se l’han après de memòria. La declaració d’intencions
del títol ha estat el referent que necessitàvem per capgirar
la música catalana del segle XXI.
www.myspace.com/jaumesisa
08 MISHIMA: Set tota la vida
Sinnamon (2007)
Solcaven les aigües de l’indie en anglès, fins que van trucar a casa,
van recollir les fotos i van pagar la multa. D’aleshores ençà,
l’horitzó ha estat més clar. Set tota la vida és el disc d’un grup
que fa cançó d’autor, la de David Carabén.
www.myspace.com/intomishima



02 REFREE: Nones 
Acuarela (2003)
Raül Fernandez és el músic més preparat de la seva generació. També el més treballador i ambiciós i el que millor agermana les tradicions catalana, castellana, francesa i anglosaxona. Cancó, pop i jazz,Nones va ser el primer gran pas, delicat i complex, d’una carrera que el futur dirà que serà irrefutable.
www.myspace.com/refree
03 ELS PETS: Agost
Discmedi (2004)
Els Pets és l’únic grup de gran recorregut d’aquest país amb cara i ulls: més de 25 anys de compromís amb el present i una ànima, la de Lluís Gavaldà, lliurada a la immortalitat del pop: jove quan els dies del Sant Jordi, adult quan va canviar el mil·lenni. Agost, que va rebre el reconeixement que ja mereixiaRespira (2001), confirma la vigència d’Els Pets en aquesta història.
www.myspace.com/elspets
04 ANTÒNIA FONT: Batiscafo Katiuscas
Discmedi (2006)
A Rússia
 (2001) té la millor cançó: Tots els motorsAlegria (2002) és el disc que va canviar aquesta història. Taxi (2004) va ser el desafiament conceptual. I amb Batiscafo Katiuscas, alliberats de la pressió contextual i fent volar la imaginació lírica, van aconseguir allò que persegueix el pop: una gran col·lecció de cançons. Wa yeah!www.myspace.com/antoniafont
05 EL GUINCHO: Alegranza
Discoteca Océano (2007)
El tropicalisme del segle XXI es cuina a Barcelona, on el canari Pablo Díaz-Reixa ha tirat endavant grups com Coconot i projectes com El Guincho. Alegranza és la bomba rítmica sense pàtria que voldrien firmar Animal Collective, la cara amable que mai no farà M.I.A., la imparable suma de músiques del món que ballaran a les discoteques del futur.
www.myspace.com/elguincho
06 HIDROGENESSE: Animalitos
Austrohúngaro (2007)
És un disc més important que no ens pensem. Genís Segarra (Astrud) i Carlos Ballesteros lliguen el pop electrònic més il·lustrat amb music hall de cambra i surrealisme. O quan Sparks, Kraftwerk i Guillermina Motta poden compartir el capítol d’influències i que tot plegat tingui un sentit.
www.myspace.com/hidrogenesse
07 MANOS DE TOPO: Ortopedias bonitas
La Colazione-sones (2007)
Podrien ser Muchachada Nui parodiant The Cure, i això ja els fa interessants. Hi afegeixen tanta ironia que sembla que tot sigui una broma, i això els fa inquietants. La manera com retraten les catàstrofes sentimentals no la trobareu enlloc, i això els fa indispensables.
www.myspace.com/manosdetopo

09 JOE CREPÚSCULO: Supercrepus
Producciones Doradas (2008)
Joël Iriarte (Tarántula, Junco y Diamante) dispara treballs de pretecnologia dels vuitanta inspirat per Sant Agustí. El resultat (versió d’El Último de la Fila inclosa) és un corpus pop per ballar i estimar, del qual destaquem el segon capítol perquè només podíem triar-ne un.
www.myspace.com/joecrepusculo
10 ROGER MAS: Les cançons tel·lúriques
K Industria Cultural (2008)
L’autèntic heroi de la Catalunya interior (juntament amb Xavier Baró, el trobador de Ponent). La màgia ancestral de Verdaguer humiteja un disc que podria ser africà o oriental, però és del Solsonès. Música del món arrelada en les tradicions més feréstegues. Més Ovidi que Raimon.
www.myspace.com/rogermas
11 MANEL: Els millors professors europeus
Discmedi (2008)
La llibertat que cantava Sisa és això: un disc transversal que aplega Serrat i el Primavera Sound, la cançó de foguera i el pop de les places de Barcelona, les dioptries de Pau Riba i l’eco narratiu de Nacho Vegas. Passa un cop a la vida, sí, però així i tot sospito que no serà el millor disc de Manel.
www.myspace.com/gatmanel