http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/cultura-i-espectacles/20100604/mishima-moviments-terra/296771.shtml
CRÒNICA
Mishima, moviments de terra
El grup va escenificar el seu estat de gràcia en un intens recital a Apolo
Divendres, 4 de juny del 2010
JORDI BIANCIOTTO
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA
Nit de vi i roses per a Mishima, dimecres a Apolo. Entrades esgotades i posada de llarg del seu cinquè i millor disc, Ordre i aventura. Les paraules més repetides de David Carabén van ser «flipada», «privilegi» i, sobretot, «gràcies». Fa una dècada que el grup barceloní va fer els seus primers passos i, mentre altres es van quedar pel camí, ells han trobat el seu lloc al món just a temps per veure's convertits en germans grans de la novíssima onada del pop català.
David Carabén, líder de Mishima, durant el concert de la banda barcelonina a la sala Apolo, dimecres.
Mishima ha vist com la seva aposta corria, per fi, amb el signe dels temps. Un públic que ha crescut amb referents alternatius i sense prejudicis lingüístics s'ha convertit en el seu mercat natural, receptor entusiasta de cançons sofisticades i líriques, que fonen un romanticisme fondo i trets d'ambició filosòfica. Carabén i companyia transcendeixen i enamoren; transmeten gruix instrumental i dibuixen esveltes siluetes melòdiques. Saben sonar èpics i íntims, i a Apolo van exhibir poder en una actuació llarga i completa que va incloure uns quants cops d'efecte.
Com Love of Lesbian, Mishima deixa anar llast i enterra la seva primera etapa anglòfona. És gairebé com si el grup hagués nascut el 2005, ja que el repertori dels dos primers discos es va limitar a dues cançons, Dolor i Time after time, aquesta com a últim bis. Van obrir amb Aguéev, del seu penúltim treball,Set tota la vida, que va apuntalar el temari en tensió amb la collita d'Ordre i aventura, que va sonar íntegrament. Material de maduresa com Tornaràs a tremolar, Guspira, estel o carícia i En arribar la tardor, declamat amb severitat per Carabén. Hi va haver més additius sorpresa: a mitja actuació, guitarra, baix, bateria i teclats es van esfumar i van deixar el cantant a soles amb la formació de corda Quartet Brossa. Moment de divertimento líric amb dos rescats del passat, L'ombra feixuga i L'estrany.Després, la banda es va reforçar amb la guitarra de l'asturià Paco Loco, productor del grup, a Només una part de tu.
ARMA SECRETA / El candor sentimental d'Em deuria enamorar i Com abans va reduir una mica la tensió de la nit, però l'actuació va remuntar amb l'exuberant La tarda esclata i Qui n'ha begut. I als bisos, una altra carta oculta: el grup Manel al complet, trencant el seu retir espiritual, va interpretarCert, clar i breu pel seu compte i risc, mentre els membres de Mi-
shima descansaven al camerino. Coses de compartir mànager. D'aquí a dianes com Deixa'm creure, Un tros de fang i Tot torna a començar, aquesta amb dos exmembres, Òscar d'Aniello i Dani Acedo, afegint-se al grup. Clímax familiar.