15 raons per fer un disc

el dia
http://www.ara.cat/premium/Raons-disc_0_982701747.html
Per les pàgines de l'ARA hi han passat una bona colla de grups i artistes, sovint amb una col·lecció de cançons sota el braç. A molts els hem fet una pregunta: per què feu discos? De respostes n'hi ha de tota mena, com ara aquestes quinze
XAVIER CERVANTES 
| Actualitzada el 28/08/2013 00:00
MISHIMA
David Carabén: "Hem fet el disc L'amor feliç per la mateixa raó que faig música. A partir d'un cert moment em vaig adonar que em resultava molt fàcil; que la dificultat, l'obstacle, a l'hora d'expressar-te amb la música m'agradava molt. M'encanta manipular formes narratives breus i treballar-les en grup. Hi estic ficat. I com que hem anat aprenent plegats amb el grup, la relació entre el que vull dir i el que acabo dient cada vegada és més bona, produeix més plaer. I a poc a poc hem anat trobant el públic i cada vegada és més gratificant".

QUIMI PORTET
"Faig discos per un doble motiu. Primer perquè aquest és el meu ofici, l'he fet sempre. És una resposta que em fa il·lusió dir-la. Si tingués 18 anys no ho diria, però com que en tinc més ho puc dir tranquil·lament. I segon, i no vull banalitzar-ho, perquè em diverteix moltíssism fer discos. Hi ha gent que diu que és una teràpia. Jo no ho sé, perquè no he provat mai de no fer discos; n'he fet sempre, tota la vida. Em diverteix molt i em fa la vida molt agradable. Amb això no vull frivolitzar suggerint que la vida sigui xauxa; sé perfectament el que és la vida. Però em dóna una orientació i un ordre, em pauta la vida física i emocional d'una manera que em va molt bé. A mi em convé fer discos".
THE MAMZELLES
Paula Malia: "Hem fet un disc perquè ens en van donar l'oportunitat de fer-lo. Quan vam començar el projecte no ens ho plantejàvem. Cap de les tres no havia tingut mai un grup i no sabíem per on començar. Ens vam presentar al Sona 9. Ens va veure l'Àlex Eslava, de DiscMedi, li va agradar el que vam fer i ens ho va oferir".
Bàrbara Mestanza: "A partir del contacte amb l'Àlex Eslava es va decidir treballar amb el Miqui Puig com a productor. Vam tenir aquesta idea sense pensar-hi gaire. Era bastant arriscat, però sempre hem fet les coses una mica així, sense pensar-hi. Era el joc".
DORIAN
Marc Gili: "Faig discos primer perquè per mi la música ha sigut una vocació des dels 14 anys. No he tingut mai un pla B, ni quan al principi de la carrera de Dorian ens anava bastant malament, no se'ns feia gaire cas i el grup no encaixava gaire dins l'escena musical. Potser ens fèiem 800 quilòmetres de carretera per tocar davant de 10 persones. Fins i tot en aquell moment no vam dubtar que la música era una qüestió de vida o mort per a nosaltres. El disc La velocidad del vacío és un pas més en la nostra carrera, i ara que ens va bé tenim la possibilitat de fer música de manera professional, perquè ens guanyem la vida amb la música des de fa uns anys gràcies a dedicar-hi tot el temps. Hi haurà Dorian per a estona".
MISHIMA
David Carabén: "Hem fet el disc L'amor feliç per la mateixa raó que faig música. A partir d'un cert moment em vaig adonar que em resultava molt fàcil; que la dificultat, l'obstacle, a l'hora d'expressar-te amb la música m'agradava molt. M'encanta manipular formes narratives breus i treballar-les en grup. Hi estic ficat. I com que hem anat aprenent plegats amb el grup, la relació entre el que vull dir i el que acabo dient cada vegada és més bona, produeix més plaer. I a poc a poc hem anat trobant el públic i cada vegada és més gratificant".
MARIA RODÉS
"Hi ha una raó per fer discos: és el que faig. Vaig passar una època que estava una mica perduda, quan tenia 17 o 18 anys. Vaig començar comunicació audiovisual. No sabia ben bé cap on anar. Estava molt inquieta. No sabia què fer, i me'n vaig anar a París, per sortir del niu a veure si trobava alguna cosa. Vaig començar a fer cançons i vaig conèixer gent que en feia. Em vaig adonar que això m'omplia molt. Ho vaig gravar, li va agradar a gent i vaig trobar que era una cosa meva. Vaig tornar molt convençuda, i des d'aleshores ja no m'ho he tornat a plantejar".
BLAUMUT
Vassil Lambrinov: "Hem fet El turista pel plaer de fer música. No necessitem cap altra motivació. I quan t'agrada el que fas, vols mostrar-ho al públic. També hem fet el disc per poder fer concerts."
Oriol Aymat: "Sí, com a eina de promoció. Per això vam fer el disc".
MALA RODRÍGUEZ
"Sento que fer cançons és part de la meva vida, i el concepte d'àlbum m'agrada molt. Em sembla molt més interessant que escoltar una simple llista de reproducció de cançons. Bé, depèn del moment, però admiro quan surt un treball, un àlbum, i té la cosa aquesta d'un principi i un final. És a dir, que no és només un conjunt de cançons, sinó que hi ha alguna cosa que les uneix".
ELS CATARRES
Èric Vergés: "Ens venia de gust fer el segon disc. El primer el vam fer d'una manera una mica atropellada, una mica de pressa i corrents, i ens vam quedar amb l'espineta de publicar un altre disc ben fet i ben produït. Amb Postals ens hem tret aquesta espineta i hem tingut més temps per fer-lo".
BREMEN
Gracià Pedro: "Teníem unes cançons que havíem fet durant molts anys, i crèiem que valia la pena ensenyar-les".
Toni Terrades: "Nosaltres dos fa molts anys que fem cançons junts, i publicar un disc era una fixació que teníem. Dèiem: «Algun dia acabarem gravant un disc i el traurem». Després de la bona rebuda que va tenir la maqueta, l'evolució natural era treure el disc".
Gracià Pedro: "Fins i tot ens havíem imposat una data".
Toni Terrades: "Sí, havíem de publicar el disc abans de fer els 30 anys. Hi hem arribar justos. Tenim 31 anys, però vam gravar Les cançons que vindran amb 30".
KIKO VENENO
"Per què faig discos? Aquesta és una pregunta difícil. Jo em dedico a la música. M'agrada fer discos i m'agrada fer música. És cert que els discos ja no es venen, que han quedat com una cosa marginal. Però la meva professió és compondre, escriure cançons. Per tant, per què no fer discos?"
LE CROUPIER
"El disc Lesió per tensió repetitiva respon a una necessitat vital de parlar de mi per primer cop. Aquesta és també la raó per la qual és el primer disc que canto en català. De fet, el procés creatiu del disc coincideix amb un procés emocional complicat; d'aquí surt el títol, que fa referència a una tendinitis emocional, una lesió per tensió repetitiva. I aquest disc esdevé un element curatiu, terapèutic, de treure coses, de parlar de mi mateix. Per això canto en primera persona i en la meva llengua materna. També sorgeix de la voluntat de tirar endavant i de ressorgir de les cendres".
MINE!
Albert Rams: "Fem discos perquè tenim la necessitat de fer-ne. Fa molts anys que treballem i fem cançons. Ens surt de dins. Ens hi dediquem en cos i ànima".
Bernat Sànchez: "No ho hem pogut evitar. Com diu el Quimi Portet: ho sento, no ho hem pogut evitar, però hem fet un altre disc".
LA TROBA KUNG-FÚ
Joan Garriga: "Som una banda molt gran, de molta gent, i per aconseguir concerts necessites treure discos. No crec que tinguem prou popularitat per permetre'ns el luxe de no ensenyar coses noves. Dit això, sí que és veritat que ara com ara no té gaire sentit treure un disc amb el concepte que tenia fa deu anys. Ha desaparegut una mica, en aquest sentit".
BULLITT
Xavi Calvet: "Els músics fem discos o bé quan ja ens hem avorrit de tocar les cançons que teníem o bé quan ens adonem que tenim molt material nou. Un altre motiu és que tampoc podem sortir gaire a tocar a fora, per les feines i per altres motius de la vida, i l'única cosa que sí que podem fer és passar moltes hores al local treballant i fent cançons".
EXTRAPERLO
Borja Rosal: "No volíem publicar un disc simplement per fer-lo, tot i que a vegades sí que hi ha la inèrcia de fer un disc després d'un altre. Hem fetDelirio específico per la necessitat de crear un disc"
Aleix Clavera: "Havíem fet Desayuno continental , i hi havia una sèrie de coses que es podien fer millor".
Borja Rosal: "L'objectiu era acabar una obra".